27/1/10

L'Elionor


L'Elionor tenia

catorze anys i tres hores

quan va posar-se a treballar.

Aquestes coses queden

enregistrades a la sang per sempre.

Duia trenes encara

i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-.

La gent se l'estimava,

l'Elionor, tan tendra,

i ella cantava mentre

feia córrer l'escombra.

Els anys, però, a dins la fàbrica

es dilueixen en l'opaca

grisor de les finestres,

i al cap de poc l'Elionor no hauria

pas sabut dir d'on li venien

les ganes de plorar

ni aquella irreprimible

sensació de solitud.

Les dones deien que el que li passava

era que es feia gran i que aquells mals

es curaven casant-se i tenint criatures.

L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia

predicció de les dones,

va créixer, es va casar i va tenir fills.

El gran, que era una noia,

feia tot just tres hores

que havia complert els catorze anys

quan va posar-se a treballar.

Encara duia trenes

i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-.


Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, Osona. Va ser un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX, i també un dels més llegits, ja que els seus poemes són senzills, fàcils d'entendre, així que, molta gent els pot llegir sense dificultats. Normalment, la poesia de Miquel Martí i Pol reflecteix el que s'anomena realisme social.

Era d’origen obrer i va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als 16 anys, es va fer de la Penya Verdaguer i va començar a escriure poemes en castellà, però al cap de tres anys ja ho va fer en català. Aquest mateix any, als 19, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada, així que va aprofitar per llegir i des d’aleshores va decidir dedicar-se a l’escriptura.

El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. El 1957 va publicar Quinze poemes i el 1966, El poble. Durant un temps es va dedicar a traduir obres en francès d’autors coneguts. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). L’any 1970 se li va diagnosticar una esclerosi múltiple (problemes de vista, debilitat muscular, fatiga...), la qual cosa va causar que l’any 1973 hagués de deixar la fàbrica, ja que no podia valer-se per si mateix, durant aquell temps va publicar, 27 poemes en tres temps (1971) i La fàbrica(1972). Tot i la malaltia va seguir publicant molta poesia de gran qualitat.

El 1978 va rebre un homenatge a la Setmana Popular d’Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l’assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d’altres.

Morí l’11 de novembre de l’any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.

Vocabulari:

-Dilueixen: disminuir la concentració d'una substància sòlida, líquida o gasosa per dilució. En aquest cas: 'Els anys, però, a dins la fàbrica es dilueixen en l'opaca...' es refereix que els anys van passant, es van desfent.
-
Opaca: que no deixa passar la llum. Que no deixa passar la calor, l'electricitat... Vol remarcar que estan a un lloc tancat, i vol fer entendre la sensació de tots els treballadors de no poder sortir.
-
Irreprimible: no poder contenir (allò que és excessiu). No pot contenir la seva sensació de solitud, se l'hi nota.

Tema:

Reflecteix una classe social concreta (treballadora, humil...), ja que en aquella època, dones i homes estaven obligats a treballar des de petits, i un model de dona que en aquell temps creia que no era lliure, ja que estava lligada a una tradició i això es veu sobretot quan l’Elionor se sent sola i la resposta de les altres dones és que es casi i tingui fills, és com si fos la solució dels seus problemes, i aquests fills tornaran a treballar a la fàbrica i així generació rere generació... o sigui, que aquest poema dibuixa un cercle viscós, del qual no es pot sortir, així que ens fa entendre que els fills del seus fills tornaran a treballar a la fàbrica. També és un tema biogràfic, ja que ell també va treballar a una fàbrica i, a més a més, va començar als 14 anys.

Al principi del poema, es veu una Elionor feliç i amb ganes de veure, però van passant els anys i es va apagant la seva felicitat. Al cap de poc es casa i té fills, com diuen les dones que és el que ha de fer. La seva filla més gran, que és una nena, quan compleix els 14 anys es posa a treballar alegre a la fàbrica. I segurament li passarà el mateix que a la seva mare...

Mètrica:
No segueixen cap tipus de rima, ni consonant ni assonant. Són versos lliures, hexasíl·labs, octosíl·labs i decasíl·labs.


Figures retòriques:

Abunden els encavallaments durant tot el poema, al vers 12 trobem una personificació (els anys, però, a dins de la fàbrica es dilueixen...); seguit d'un epítet (l'opaca grisor de les finestres); en el vers 19 una al·literació (sensació de solitud), es repeteix el so de la essa. I per últim, una frase on hi ha ironia (l'Elionor, d'acord amb la molt sàvia...), ironia pel poeta, ja que les dones realment creien que era una molt sàvia predicció. I el poema comença i acaba igual, que una noia amb 14 anys comença a treballar a la fàbrica.

JANA CORCOBADO (5C)


Cap comentari:

Publica un comentari