28/5/10

Brida

A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on
-i ningú no ho sabria-
amb els llavis oscats
de molta vida,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Quin esquer se m’arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria

traginer de cançons
en cavall sense brida.


Maria Mercè Marçal

Va néixer el 13 de novembre de 1952 a la cuitat de Barcelona, va ser poeta, traductora i narradora.

Fins als deu anys, passa la infantesa a Ivars d’Urgell, d’on ella es considerava sempre originària. Estudia el batxillerat a l’institut de Lleida, després d’haver obtingut una beca. De ben jove comença a escriure els primeres poemes, en castellà, ja que la seva formació a causa de la dictadura, fins aleshores havia estat en questa llengua. Però influïda pel moviment de la nova cançó comença a escriure els primers versos en català.

Es llicencia en Filologia. Del 1969 al 1971, viu en un col·legi major, el de Santa Eulàlia de les Teresianes. Passa una etapa qualificada per ella mateixa com a “ mística” on pren contacte amb el poeta Ramon Pinyol Balasch amb qui es casa 1972, aquest casament suposa, per ella “un canvi molt radical a la seva vida”. Abans d’acabar els estudis, fa classes de llengua catalana a Sant Boi de Llobregat, dins el marc de la resistència política i cultural antifranquista de l’època .

Durant la dècada dels setanta, participa amb Ramon Pinyol Balasch, entre altres, en la creació del llibres del Mall, una editorial que neix amb la voluntat de publicar sobretot poesia.

En 1976, guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes. En aquest període, comencen el seus primers passos en el món literari i també en la seva immersió en el món polític.

Els anys vuitanta s’inicien amb el naixement de la seva filla Heura, experiència personal que reflecteix en els poemaris Sal oberta (1982) i, més endavant, La germana, l’estrangera (1985). Aquest segon treball li val el premi López-Picó. D’aquest període també és Terra de mai, en el qual la autora parla de l’homosexualitat femenina, silenciada fins aleshores en la literatura catalana.

Fa una incursió en el camp de la narrativa infantil, conjuntament amb Glòria Puig, amb el conte “ La disputa de fra Anselm amb l’ase ronyós de la cua tallada”, entre altres. Això l’anima a escriure una de les seves obres més emblemàtiques, la seva única novel·la, La passió segons Reneé Vivien, fruit de la fascinació que al llarg dels últims anys ha exercit sobre ella Reneé Vivien, escriptora angles d’expressió francesa.

Aquesta novel·la li aporta una pluja de premis, el primer del quals és el Carlemany (1994), però el segueixen el premi de la crítica (1995), el premi Serra d’or (1995), el Joan Crexells (1995), el Prudenci Bertrana (1995) i el de la Institució en les lletres Catalanes (1996).

No abandona mai la militància en el moviment feminista, tot i que, es va centrant de manera prioritària en el terreny cultural i literari. En els últims anys de la seva trajectòria, impulsa la creació del comitè de dones escriptores dins el centre català del PEN, arran de la fundació d’aquest moviment femení internacional el 1992.

Mor a Barcelona, el 5 de juliol, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora.

Comentari

Tema: la llibertat

Subtemes: Intensitat de la vida.

Rebuig de l’amor.

Voluntat de fugir de les lleis i compromisos.

Estructura:

Té una estructura tancada, circular, perquè els dos primers versos es repeteixen al final el vers 21 i 22, abans de la darrera tornada.

Forma:

25 versos que s’estructuren en 3 estrofes de 6 versos més dos de la tornada.

Es tracta de versos d’art menor i van combinant-se els hexasíl·labs amb els tetrasíl·labs. Però en la primera estrofa el primer vers en té 6 el segon, 4, el tercer i quart 6.

Rima consonant, malgrat que regularment de forma molt repartida en els versos parells, però en els senars és lliure.

Figures retòriques

Metàfores:

- A la fira del folls

Jo hi aniria.

- cadenes són presons i jo en fugia

pel call dels bandolers

a trec de dia.


- en fa senyals: jo vaig per l’altra riba


Personificacions:

- amb els llavis oscats

De molta vida.

- traginer de cançons en cavall sense brida.

Pregunta retòrica:

- Quin esquer se m’arrapa

A la geniva?

Vocabulari

Brida: és el que es posa als cavalls a la boca per fer-los frenar.

Folls: boigs.

Oscats: clivellats, secs.

Traginer: ofici de transportar mercaderies.

GABRIELA DOTTO (5C)