Vinyes verdes vora el mar...
Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.
Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor...
Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!
Josep M. de Sagarra, del llibre Cançons de rem i de vela
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau va néixer a Barcelona el 1894 i va morir a la mateixa ciutat el 1961. Va estudiar batxillerat al col·legi dels jesuïtes i posteriorment la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. Durant la seva joventut va estar influït pels moviments catalanistes de l’època.
El 1916 va ingressar a l’Instituto Diplomático y Consular de Madrid. No va acabar aquells estudis i es va dedicar només a la literatura. Entre les coneixences literàries que va fer a Madrid cal esmentar J. Ortega y Gasset, que li va obrir les portes del periodisme. Va ser corresponsal del diari “El Sol” a Berlín. A finals dels anys vint del segle passat, va començar a dedicar-se a la producció teatral i poètica.
Es casà el 1936 amb Mercè Devesa i va fer un llarg viatge de noces per les Mars del Sud. Aquest viatge va inspirar-li dos llibres i també el va allunyar de la guerra civil que en aquell moment vivia Espanya. El 1938 es va instal·lar a París. Amb la guerra mundial va anar canviant la residència. En aquella època va engegar la traducció de la “Divina Comèdia “.
El 1940 va tornar a Catalunya on es va incorporar a la vida literària clandestina. En aquells moments s’ocupava de les traduccions de l’obra de William Shakespeare. Després, a mesura que les restriccions amb la llengua catalana als escenaris afluixaven, va continuar amb la seva producció teatral.
Poc a poc es va anar distanciant dels grups catalans antifranquistes i es va acostar a l’oficialitat del règim imperant.
Els premis literaris que va obtenir són nombrosos i variats i algunes de les seves obres han estat dutes al cinema.
Sagarra va provar diferents estils de poesia. Des del poema intimista fins al poema narratiu passant per la cançó, la sàtira política, etc. De la seva producció poètica destaca el període comprés entre 1920 i 1936 , quan va ser un mite popular. El cosmopolitisme dels “feliços anys vint” impregnava els versos que feia en aquesta època. D’aquest període és el recull poètic “Cançons de rem i de vela” publicat el 1923 i del que forma part el poema “Vinyes verdes vora el mar” que és el motiu d’aquest treball. Altres reculls remarcables són: “Cançons de totes les hores”, “Àncores i estrelles” i “Entre l’equador i els tròpics”.
En la producció dramàtica de Sagarra s’han de contemplar dues etapes. Abans de 1936 la seva producció toca molts gèneres, escriu comèdies, farses, sainets i, fins i tot, intervé en alguna de les revistes musicals que es fan al Paral·lel de Barcelona. També publica alguna tragèdia i, sobretot, destaca en el gènere del poema dramàtic del que es poden recordar alguns títols com: La filla del Carmesí, La Corona d’espines, L’hostal de la Glòria i el Cafè de la Marina.
A partir de 1946, Sagarra va tornar a escriure teatre. Va provar de canviar l’estil escrivint alguns drames existencialistes que van fracassar entre el públic de l’època. Per això va tornar al model d’abans de la guerra i recuperar la popularitat.
A més dels treballs periodístics, Sagarra va deixar escrites algunes novel·les, cròniques i diaris. Destaquen La ruta blava, Memòries i Vida privada.
El 1923 va ser publicat el poemari Cançons de rem i de vela on Josep Maria de Sagarra descriu el paisatge preciós de Port de la Selva, al nord de la Costa Brava catalana. De retorn de Berlín, l’autor va acceptar la invitació que li va fer Josep Pla per a conèixer la Costa Brava, i d’aquella estada en van sorgir els poemes del recull.
“Vinyes verdes vora el mar” és la cançó número sis entre quinze composicions. És de les més conegudes i ha estat musicada. Destaca la gravació musical que en va fer Lluís Llach.
El tema principal del poema és el cicle de la vida d’unes vinyes, des que neix el verd de les fulles, fins a la collita del fruit. Colors, olors, moviments i la presència constant de la mar veïna s’hi reflecteixen.
A les primeres estrofes les vinyes són descrites a la primavera, amb els fruits verds. Les estrofes finals deixen imaginar el fruit madur i a punt per a la verema. La mar, amb la seva cara amable o la seva remor inquietant, sempre hi és present.
També es pot pensar que darrere l’admiració que el poeta mostra per aquest paisatge, s’hi troba la seva necessitat de retrobar-se amb la companyia d’aquesta terra mediterrània.
El poema està construït en set estrofes de cinc versos d’art menor, quintets (ababa), de rima consonant.
Quant a figures retòriques, al·literació, la repetició del so de la V es troba en totes les estrofes. Les paraules “vinyes verdes” són al principi i al final de cada estrofa, llevat de la cinquena on només s’hi troba la paraula “vinyes”. A més totes les estrofes contenen el s de la V com a mínim una vegada més:
Estrofa primera : ..ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar…,
Estrofa segona: ..Verd vora el blau mariner /vinyes amb la fruita verda,…
Estrofa tercera :..vora la vela que passa;/ cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, …
Estrofa quarta :..del verd en l’hora calenta. …
Estrofa cinquena :..al llagut i a la gavina, …
Estrofa sisena :..aigua, penyal i basarda.
Estrofa setena :..verdes a punta de dia, verd suau de cap al tard..
L'anàfora és molt present en el poema amb .la repetició de les paraules “vinyes verdes” al principi i al final de cada estrofa . En l’estrofa cinquena però, la paraula “verdes” està excepcionalment amagada.
Asíndeton: a la sisena estrofa trobem una acumulació de paraules separades per comes. Aquesta disposició aconsegueix crear una sensació d’inquietud: Dins del cep s’adorm la tarda,/ raïm negre, pàmpol d’or,7 aigua, penyal i basarda. …
Les metàfores són abundants en tot el poema: 3a. estrofa : Vinyes verdes, dolç repòs, (espai agradable, on fa bo d’estar…); 4a estrofa : Vinyes verdes, soledat (lloc solitari…per a un poeta solitari?..); del verd en l’hora calenta (el migdia, l’hora en que el sol escalfa més..); Raïm i cep retallat / Damunt la terra lluenta ((l’ombra que projecta el sol sobre el cep queda ben definida en el terra lluminós d’aquella hora); 5a estrofa: i al fi serrellet de neu/ que ara neix i que ara fina… (la neu mínima arran de mar.. acaba de caure, neix, i de seguida es fon, fina.); 6a estrofa : Vinyes verdes del meu cor… (Vinyes que aprecio, que m’agraden…); 7a estrofa : verdes a punta de dia,/ verd suau de cap al tard… (De bon matí el color és potent, al vespre la tonalitat es fa més fluixa…)
La personificació, atribució de qualitats humanes a éssers inanimats és molt abundant en aquest poema. Estrofa 1a: ara que el vent no remuga,/ teniu la fulla poruga; estrofa 2a : Sou més fines que la userda; estrofa 3a: cap al mar vincleu el cos / sense decantar-vos massa; estrofa 5a: Vinyes que dieu adéu; estrofa 6a: Dins del cep s’adorm la tarda.
Diana Solà (5C)
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau va néixer a Barcelona el 5 de març de 1894 i va morir el 27 de setembre de 1961, a l’edat de 67 anys. Va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor.
Mètrica.
-El poema consta de 35 versos i 7 estrofes amb 5 versos heptasíl·labs cada un.
-Rima consonant
-Segueix el següent esquema mètric: 7a/7b/7a/7b/7a, per tant, un esquema regular.
Interpretació.
Els sentiments de l’autor es veuen reflectits en el poema; es caracteritza per tenir un sentit melancòlic i pessimista. El paissage descrit forma part de l’esperit i dels sentiments descrits pel poeta. S'hi parla de l'estiu i després, en el 23 fa referència a l’arribada de l’hivern. Observa els canvis d’estació a partir d’unes vinyes que estan a prop de la costa.
Recursos poètics.
Personificació: les vinyes que apareixen en tot el poema i també en el vers quart (4): “fulla poruga” i en el vers 27: “s'hi adorm la tarda.”
Metàfores: per exemple en el vers 17: “del verd a l’hora calenta”
Metonímia: en el vers 8: “verd vora el blau mariner”
Anàfora: consisteix en la repetició estructural de diferents versos, en el poema i en trobem en els primers i últims de casa estrofa.
Tal i com ens indica Soldevila i Cònsul, autors de l'Antologia de la poesia catalana, aquest és un dels poemes més musicats i cantats per diferents cantautors com per exemple el gran Lluís Llach.
Vocabulari:
Poruga: Temorosa.
Coster: De la costa
Userda: Planta arbustiva de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors grogues i fruit caragolat en hèlix, pròpia de les terres mediterrànies càlides i sovint plantada als jardins.
Trifoliolades: Compost de tres folíols: Làmina amb aspecte de petita fulla que, juntament amb altres, forma part d’una fulla composta.
Vincleu: Inclineu.
Cep: Planta de vinya cultivada en forma baixa. Un cep carregat de raïms. El raïm és el fruit del cep.
Pàmpol: Fulla del cep.
Basarda: Sentiment de depressió que s’empara d’algú en presència de quelcom que el fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens.
Cristina Sànchez (5A)
Aiguamarina
Voldria ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala
i no mudar-me del lloc
platejat d’aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l’escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau va néixer a Barcelona el 1894 i va morir a la mateixa ciutat el 1961. Va ser poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.
Provenia d’una família de la petita aristocràcia de Barcelona i només tenia 15 anys quan va publicar un sonet a la Il·lustració catalana i uns poemes a la revista universitària.
El 1910 va ingressar a la facultat de dret de la universitat de Barcelona i al 1913 va guanyar l’Englantina d’Or, que és el premi que es dóna en els Jocs Florals a la millor poesia patriòtica. Al 1916, ja llicenciat en dret, va ingressar al institut diplomàtic consular de Madrid, però abans d’acabar ho va deixar per dedicar-se a la literatura. Llavors, José Ortega i Gasset li va proposar la corresponsalia d’un diari a Berlín i Sagarra ho va acceptar. En tornar, les seves novel·les van aconseguir tiratges mai assolits fins aleshores degut al seu èxit i a la seva popularitat.
Una mica més tard, ja al 1931, va rebre el premi Fastenrath de poesia, que és el premi que s’atorga a una obra publicada durant els 3 anys anteriors de mans del Rei Alfons XIII. També va ser declarat Mestre en Gai Saber i va rebre el premi Crexells, que és el premi que s’atorga a la millor obra de narrativa en català publicada l’any anterior de mans de l’Ateneu Barcelonès.
Al 1936, l’estat espanyol li va encomanar l’Himne de l’Olimpíada Popular, però l’esclat de la guerra civil espanyola va fer que s’hagués d’amagar al Port de la Selva. Uns mesos més tard, va ser exiliat a França, on es va casar amb Mercè Devesa.
Dos anys més tard es va establir a París, on va néixer el seu fill Joan, i el 1940 va tornar a Catalunya. El 1942 va ser membre de la secció filològica del Institut d’Estudis Catalans i va acabar la traducció en vers de La Divina Comèdia de Dante Alighieri.
L’any 1954 va emprendre l’escriptura de les seves Memòries i va estrenar una obra de teatre anomenada La ferida lluminosa amb la qual va aconseguir l’èxit que havia perdut durant els últims anys i el Premio Nacional de Comedia.
El 1960, el govern espanyol li va concedir la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio, que és els premi que s’atorga als mèrits de contribuir en educació, ciència, cultura, investigació o docència i, un any més tard, quan preparava una llarga estada a Roma per escriure una obra sobre el Vaticà i la Ciutat Eterna, un carcinoma li va provocar una llarga agonia que el va dur a la mort.
El Noucentisme és un moviment cultural que es va iniciar a Catalunya el 1906 amb la creació de la Solidaritat Catalana i que va acabar el 1923 amb el cop d’estat de Miguel Primo de Rivera. Aquest moviment és la resposta als plantejaments que van sorgir durant el Modernisme i el principal ideòleg és Eugeni d’Ors.
Els noucentistes van materialitzar la política i la cultura i van voler col·laborar amb el projecte de transformació d’una Catalunya més autònoma, cosa que va provocar la reafirmació de la classe burgesa.
Pel que fa a la ideologia, el noucentisme representava la imposició de la raó. Era una reacció contra el liberalisme, el romanticisme, el naturalisme, el positivisme i el laïcisme, tot exigint intervencions en els afers públics, renovacions dels esperits i la importància de la intel·ligència per sobre de la sensibilitat. El que continuava present era l’afany de superació pel que feia a la literatura catalana a partir de la recuperació dels clàssics grecollatins.
Les obres noucentistes buscaven la bellesa i l’harmonia, i estaven plenes de cultismes i metàfores.
El poema “Aiguamarina”queda recollit el 1935 en Àncores i estrelles, un llibre de 12 poemes on l’autor relaciona els seus escrits amb les Cançons de rem i de vela per aprofundir en el sentit de la vida. La vida descrita està lligada a la literatura, la quotidianitat i l’amor, i hi dóna molta importància als petits detalls. Durant el poema es fa una crida a la llibertat, però alhora es veu reflectit que la ignorància de no saber què li espera li fa por. El missatge del poema és el lema “viu el moment”, és a dir, Carpe Diem.
La polimetria del poema és molt clara encara que hi ha abundància d’heptasíl·labs. Això és degut a que l’autor vol plasmar la llibertat que desitja fins i tot en la mètrica.
Pel que fa a les estrofes, el poeta experimenta durant tot el poema. En les primeres 3 estrofes es combinen la quinteta i la quarteta, i en la última hi ha un esquema inusual de la sexteta catalana.
La rima és consonant amb un esquema molt més clar que el de la mètrica.
Abunden els infinitius i els polisíndetons.
1a estrofaABABACCD, polimetria. Hi ha polisíndeton, comparació i metàfora. Crida a la llibertat, descriu el que desitja. La platja és el lloc ideal per ell: locus amoenus. Va lligada amb el Port de la Selva. El poema està tancat pel primer i l’últim vers, que tenen la mateixa estructura.
2a estrofa EFEF, heptasíl·labs. Tàlem: llit nupcial. Escàlem: terme mariner, barrot de fusta o de metall utilitzat per armar els rems de proa. Por al futur, ignorància pel que fa a la mort. Compara el viatge del vaixell amb la vida.
3a estrofaEGJJG, polimetria. Quan diu 5 sentits es refereix a la passió amb la qual viu la vida. Es veu l’optimisme i la catalanitat que es vivia a Catalunya durant els anys 20 i 30.
4a estrofa KLKKKL, polimetria. Metonímia/antítesi, polisíndeton, metàfora, comparació. Rosa i espina: van units, presents en la vida humana. Importància dels petits detalls de la vida.
4a KLKKKL, polimetria. Metonímia/antítesi, anàfora, metàfora, comparació. ROSA I ESPINA: van units, presents n la vida humana, concepte fonamental del poema. Importància dels petits detalls de la vida.
Musicat a: http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?titol=1343&autor=199
Paula Gòmez (5C)
EL PENDÍS
Jo deia ahir:
ésser i sentir,
fortuna rara.
Per què la gent -rosec mesquí-
no se n'amara,
d'ésser i sentir?
I era per mi
goig pur. Mes ara,
per un pendís
rodoladís
jo faig ma via.
Un pas amunt i en llisco sis.
Si defallia,
per mon pendís
tan dret i llis
rodolaria.
Si em vull salvar,
bé cal pujar,
no mirar enrere.
Enlaire sols puc esguardar,
que en la vorera
l'herba es secà
i es revoltà
sa cabellera.
I els arbres són
d'un sol pregon
la immòbil presa;
tot el brancatge acota el front,
i gran feresa
dins mi es difon.
Sóc no sé on,
re no es palesa.
Res ni ningú
no se m'enduu.
La mà amorosa,
l'esguard serè i el pas segur,
la remorosa
parla d'algú
que al cor tan nu
fos venturosa,
tot, lentament,
sens frisament,
fuig de ma ruta.
Pel món tingués com el morent
l'ànima eixuta,
i aquell frement
deseiximent
que res no immuta!
CLEMENTINA ARDERIU
Clementina Arderiu (Barcelona 1889-1976) va estudiar idiomes, musica i piano, la critica la situa dins la poesia postsimbolista (on la poesia va aumenar molt l’estudi i la practica de la filosofia oculta i la seva dificultat), moviment que neix cap al 1915 per a renovar la pràctica noucentista.
Va publicar el seu primer poema al 1911, i poc desprès ja la van incloure l’Antologia de poetes catalans d’avui de L’Avenç (1913). Al 1916 va editar Cançons i elegies, i es va casar amb Carles Riba, que la va orienta en la seva vocació literària i la va introduir en els cercles intel·lectuals. Encara que malgrat la importància de Riba des del punt de vista literari Josep Carner va ser l’escriptor qui va exercir una influencia important.
Als any vint i trenta va publicar L’altra llibertat (1916-1920) i Poemes (1936).Al 1939 marxa exiliada fins al 1943. Desprès va ser guanyadora de 3 premis de poesia.
El tema del poema és la reflexió sobre la dificultat per arribar a la felicitat d’esser i sentir. En el poema la autora ens explica que no avança en la vida, en la primera estrofa anuncia el conflicte, que es contraposa quan diu “Mes ara” on ja parla en el present i inicia la reflexió interna. En la quarta estrofa apareix un bosc metafòric on els arbres tapen l’horitzó; en la cinquera veu que no hi ha ningú que se la pugui endur i en la sisena es torna insensible i freda i fa front a la vida.
Vocabulari:
-Defallia: caure en al feblesa.
-Esguardar: mirar.
-Feresa: gran por.
-Palesa: fer veure l’evidencia.
-Remorosa: fa remor.
-Venturosa: afortunada.
-Morent: moribund.
-Rosec: torment causat per una forta inquietud, pel remordiment mesquí, que no dona fàcilment res a ningú.
-Pregon: d’una gran dimensió.
-Frement: tremolar fort.
-Deseiximent: despreniment.
Forma:
Rima consonant, té 6 estrofes de 8 versos de 4 síl·labes excepte el 4rt que en té 8.
Esquema Rima: 4a/4a/4b/8A/4b/4a/4a/4b.
Pràctica lectora:
-Encavallaments; pregunta retòrica al 6è vers; hipèrbaton al vers 30 fins al 32, elisions.
GUILLEM LLADÓS (5A)
