Tot l'enyor de demà
malalt,
estic força content.
—Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet qui cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa,
tot corrent.
I el carter,
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri
matineres,
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
I després l'adroguer,
qui treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: —Ja ho té tot?
I les noies somriuen,
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous,
i no anirà a l'escola.
I els cavalls assenyats,
i els carreters dormits
sota la vela en punxa,
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera,
si m'aixeco,
demà.
Si no em puc aixecar,
mai més,
heus aquí el que m'espera:
—Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.
Abans de parlar de Salvat-Papasseit, hem d'explicar l'Avantguardisme
És tracta d'un moviment estètic sorgit entre les darreries del segle XIX i primer terç del segle XIX, en el què es produeixen una sèrie de canvis en l'economia, les relacions socials i les formes de vida de la humanitat. Van acabar apereixent a causa de les guerres mundials i moviments socialistes i antiimperialistes, per això va canviar la societat.
Els canvis van succeir de manera ràpida, però la literatura i l'art encara estaven ancorats. Però ben aviat aparegueren nous moviments que deixaren el passat a una banda i sorgiren innovacions en el camp artístic i literari per adaptar-se els nous temps. Són les avantguardes.
Hi distingim quatre tipus de corrents d'avantguarda:
El cubisme: en l'àmbit literari va suposar la introducció del cal·ligrama, el collage i els jocs tipogràfics, a més qüestiona la visió de la realitat. Destaca l'escriptor Guillaume Apollinaire.
El futurisme: fou creat per l'italià Marinetti el 1909. El futuristes volien influir en la voluntat de la societat. Aquest moviment s'havia de basar en la tecnologia, en la lluita i el combat. Algunes propostes d'aquestes persistien a Catalunya amb model fixat per Joan Salvat-Papasseit.
El dadaisme: fundat a Zurich el 1916 per alguns intel·lectuals. mostra un rebuig tan de l'ordre establert com les possibles alternatives. És una denúncia de la inutilitat.
El surrealisme: neix a França a principis dels anys 20 com a derivació del dadaisme. Es creu que l'esperit humà no es troba en la part de la ment, la raó, sinó que es manifesta a través dels somnis o estats com la hipnosi.
Joan Salvat-Papasseit
Neix el 16 de maig de 1894 a Barcelona i mor l'any 1924, a causa de la tuberculosi. Era orfe de pare. Va escriure diversos articles, manifestos, i proses de caràcter polític i social. Provenia d'una família de classe obrera i per tant no va poder gaudir d'una formació com cal i va començar a treballar. A partir d'aquests esdeveniments entra en contacte amb l'anarquisme, i va iniciar-se en una defensa de la classe obrera. Se'l considera un dels poetes més destacats de l'Avantguarda a Catalunya. Utilitzava sovint el pseudònim de Gorkiano.
La seva obra assagística està formada de tres parts: “Humo de fábrica”(1918) amb un pròleg de l'escriptor Àngel Samblancat, on també posà molts articles de la “Glosas”, els textos dels “Mots propis”(1917-1919) publicats a la revista “Un enemic de reflexos morals sobre l'home basats en la filosofia de Nietzche i l'ideari de Torres García, i “La Ploma” que no va publicar.
El 1918 es va casar i va engendrar dues filles, a les quals dedicà el poema “Els nens de la meva escala: dites d'infants” (1926).
El seu primer poema en català va sorgir el 1917 Columna vertebral: sageta de foc.
El contacte amb l'anarquisme l'impulsà a interessar-se pels corrents artístics del moment i va iniciar-se de forma autodidacta.
Salvat va agafar diferents trets del vanguardisme, el cubisme de Guillem Apollinaire,de fantasia, gràfica del cal·ligrama, present a Poemes de ondes hertzianes. També recull petits fragments del futurisme de l'italià Marinetti.
Trobem la seva plena expressió poètica amb El poema de la rosa els llavis. Barreja components amorosos i eròtics d'una banda i litúrgics de l'altra.
La seva obra poètica la formen sis poemes: Poemes de onde hertzianes (1919), L'irradiador del pont i les gavines (1921), on inclou el poema “Tot l'enyor de demà”. Les conspiracions (1922), La gesta dels estels (1922), El poema de la rosa i els llavis (1923), Óssa menor: fi dels poemes d'avantguarda (1925) En aquest últim llibre pòstum Salvat s'endinsa en l'angoixa i la proximitat de la mort.Mor de tuberculosi els 30 anys. La seva vida i la seva obra han estat marcades o dedicades a exaltar la juventut, la llibertat, la sinceritat, l'heroisme i la lluita.
Vocabulari del poema:
aeroplà: avió
adroguer: persona que té una adrogueria o que hi despatxa.
quitxalla: mainada, grup de nens.
fressa: soroll, brogit, continuat.
roderes: que va rodant, que roda perdut.
escudella: recipient en forma de casquet esfèric, on se seveix la sopa o pot se run plat de menjar con arròs, llegums, cuits en brou, etc.
Tema
Salvat mostra tristesa i anyorança tal i com diu el títol “Tot l'enyor de demà”, mostra optimisme i recorda tot allò que li provoca nostàlgia, però també bons records. Es un poema en què hi ha depossitat molt de sentiment i certa sensibilitat per part de l'autor.
Comentari
Podem veure-hi les ganes de viure que té, encara que sap que la mort s'aproxima, a causa de la tuberculosi, no sembla que tingui por de la mort sinó que simplement es resigna, sabent la seva tragèdia. Encara que creu que desprès de la mort hi ha alguna cosa més i no s'acaba el fet solament de morir. Descriu l'ambient del seu barri, la Barceloneta, i que encara que ell no es pugui moure, ho remarca tot com si fos un cicle, tot continuarà rodant, uns moren i d'altres viuen, un diàleg constant entre la vida i la mort.
Mètrica
Els versos són lliures, no segueixen un ordre establert i no tenen cap ritme. Es fan presents l'ús de tècniques cubistes i futuristes, que canvien l'estrucura del poema. Tres parts associades amb records seus. Mètrica regular.
1a.part: 6,2,6,6,6,(6+3),6,3,6(6+3),6,6,(6+6),6,(6+6),6,3,3;
2a.part: (6+6),6,6,6,6,(6+6),6,4,(6+6),6,6,6,10,6,(6+3),10,6,6,6,6,(6+6),10,(6+6),6.
3a. part: 6,6,6,(6+6),(6+6),2,5,7,3,6,6,7,6,4,2,6,2,6,6,6,4,3.
Recursos estilístics. Polisíndeton: a la majoria del poema. Anàfora: versos 8-9.
Tòpic literari. Fugacitat de la vida enfront/davant la mort: “Sic transit gloria mundi”
Àxel Rivas (5C)
L'Avantguardisme és la tendència, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. En el moment en què van sorgir les avantguardes artístiques, Europa vivia una profunda crisi, que va desencadenar en la Primera Guerra Mundial.
Dins del corrent avantguardista trobem diferents -ismes:
Cubisme: Va néixer a França, i les seves principals característiques consisteixen en l'associació d'elements impossibles de concretar.
Futurisme: Sorgeix a Milà, Itàlia. Aquest moviment trencava amb la sintaxi, el ritme i els signes convencionals de puntuació.
Dadaisme: acostuma a ser una successió de paraules i sons, la qual cosa resulta difícil trobar-li la lògica.
Surrealisme: Va sorgir a França en descobrir els mecanismes de l'inconscient i sobrepassar el real per mitjà de l'imaginari i l'irracional.
Joan Salvat-Papasseit neix el 16 de maig de 1894 a Barcelona i mor l'any 1924, a causa de la tuberculosi. Era orfe de pare. Va escriure diversos articles, manifestos i proses de caràcter polític i social. Provenia d'una família de classe obrera i, per tant, no va poder gaudir d'una formació com cal i va començar a treballar. Se'l considera un dels poetes més destacats de l'Avantguarda a Catalunya. Era un poeta autodidacta, és a dir es va formar ell sol. Utilitzava sovint el pseudònim de Gorkiano.
Tema del poema: “Tot l'enyor de demà” va ser publicat el 1921 dins L'irradiador del port i les gavines. En aquest poema ens transmet les seves ganes de viure, encara que ha de sofrir l´agonia de la seva malaltia (la tuberculosi). Es resigna a morir. Es fixa en les coses simples quotidianes i en petits detalls i en el poema fa una valoració de tot això que només pot contemplar (perquè la seva malaltia no el deixa fer vida normal).
Lèxic:
aeroplà: avió ( v-23); sengles: dues o més persones o coses.( v-29);
adroguer: persona que té una adrogueria ( v-34); roderes: que va rodant, que roda perdut ( v-48 ).
Els versos són lliures, no segueixen un ordre establert i no tenen cap ritme, és un poema polimètric:
1a.part: 6,2,6,6,6,(6+3),6,3,6(6+3),6,6,(6+6),6,(6+6),6,3,3;
2a.part: (6+6),6,6,6,6,(6+6),6,4,(6+6),6,6,6,10,6,(6+3),10,6,6,6,6,(6+6),10,(6+6),6.
3a. part: 6,6,6,(6+6),(6+6),2,5,7,3,6,6,7,6,4,2,6,2,6,6,6,4,3.
Figures retòriques:
Polisíndeton: a la majoria del poema.
Anàfora: versos 8-9, “sota el sol/ sota la lluna al vespre;”
MARTA BUCH (5A)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada