CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Joan Oliver
Joan Oliver va ser traductor, periodista, narrador, dramaturg i poeta;va nèixer en una família pertanyent a la burgesia industrial al 29 de novembre del 1899 a Sabadell.Estudià dret a la UB, passats uns anys forma el grup de Sabadell, grup que està en contra de la burgesia. Signà amb el seu pseudònim poètic Pere Quart amb la publicació de Les Decapitacions (Pere: nom de bateig i Quart: el quart d'onze germans).
La seva carrera entrà en crisi per l'esclat de la guerra. El 1939 s'exilia a França, i a la frontera escriu “ Corrandes d'exili”,quan a França va entrar Hitler va haver d'exiliar-se a Buenos Aires i seguidament a Santiago de Xile, però finalment torna a Catalunya on troba una pàtria empobrida i derrotada pel franquisme, el posen a la presó i en sortir, mor la seva dona.
Joan Oliver es converteix en una figura pública i és un símbol per la lluita antifranquista. Finalment mor el 19 de juny de 1986 a Sabadell.
La idea central del poema són les dificultats que es troben els exiliats. L'espai és a la frontera amb França i el temps el col·loquem al fi de la guerra civil espanyola.
Pertany al que s'anomena “poesia social” que és un moviment creat entre els 50 i 60 caracteritzat per la reclamació de la política que hi havia i la lluita per la llibertat, atesa la llei que censura qualsevol difusió d'aquesta poesia, sovint era difosa a fàbriques i al metro clandestinament.l franquisme.
El poema està format per cinc estrofes: la primera, segona i quarta de cinc versos i la tercera i ciquena de quatre, heptasíl·labs i de rima consonant.
Figures retòriques:
comparació:``de pel bruna i aire greu com una Mare de Déu´´
antítesi:``no em moriré d'enyorança ans d'anyorança viuré´´
El poema en pertànyer a la poesia social no utilitza gaires figures retòtriques ja que el que els hi interessa és difondre les injustícies que viuen i intentar canviar-ho des de la poesia.
Vocabulari:
esguerra: fer malbé alguna cosa
cala: entrada del mar o un llac a la costa
ermita: església o capella situada en una zona poc poblada
recança:s entiment de pena degut a alguna cosa que s'ha fet o s'ha deixat de fer.
Ilias El Jebli (5C)
Joan Oliver, narrador dramaturg, traductor i periodista, fa servir el seu pseudònim de Pere Quart com a poeta ja que va ser el quart d'onze germans. Neix al 29 de novembre de l'any 1899 a Sabadell en una família burgesa industrial.
Es troba poc còmode amb els codis socials burgesos i junt amb Fransesc Trabal i Armand Obiols forma el grup de Sabadell o també anomenada colla de Sabadell. S'ha d'exiliar a França, a Buenos Aires i a Santiago de Chile a causa de la Guerra Civil.
El seu ressò com a poeta es produeix al 1951 amb la seva obra mestra Vacances pagades. Crea una nova manera de fer poesia no elistista i més atenta a la realitat social, coneguda com a "poesia social".
Tema i estructura del poema.
El tema central és l'exili obligat que emprén el poeta i el dolor que sent en marxar de la seva pàtria; està compost per 8 estrofes en aquest cas 8 corrandes: en les 4 primeres corrandes s'explica el viatge que ha d'empendre i el dolor que sent en anar-se'n. De la corranda 4 a la 6 el poeta explica la seva enyorança del seu país. Les últimes dues corrandes és on el poeta somia amb el seu lloc ideal, amb pessimisme.
Anàlisis del poema.
La forma d'expresió és la narrativa descriptiva. El poema està format per vuit estrofes alternant una de cinc versos i una de quatre versos.
La mètrica: versos heptasíl·labs, seguint l'equema, aabba, cddc, eefef, ...
Hi trobem: comparacions: vs. 8-9- "com una Mare de Déu", 28 "com el Vallés no hi ha res", 32 "com un ala"; personificacions: vs.10 " terra ens perdoni la guerra"; antítesis: vs.24 "...moriré... viuré"; paral.lelisme: vs. 33-34 "una esperança desfeta, una rencança infinita".
Arnau Puigventós (5A)
LES BOIES
- Escumes
- Les barques mal deixades,
- La fressa
- Gir\340ndoles d'estrelles
- La serp del vent,
- Dalt l'illa
- Els gavians
- Sé prou que la claror
- On és que som? Enlloc?
Joan Vinyoli i Pladevall va nèixer a Barcelona el 1914 i va morir a la mateixa ciutat el 1984. Va ser un dels poetes que més va influir en la nova poesia catalana.
El 1919 va morir el seu pare i un amic seus convida a ell i la seva família a passar els estius a Santa Coloma. No es van decidir a anar-hi fins el 1923, on va passar-hi tots els estius de la seva infantesa.
Als 16 anys va entrar a treballar en una editorial, en la qual es va estar fins a la seva jubilació el 1979. El que el va incitar a escriure va ser una frase de Rilke, un poeta alemany: “La poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències”.
Abans de la Guerra Civil Espanyola publica la traducció d'un poema de Rilke i a partir d'aquest succès coneix a Carles Riba, el qual influeix en la seva obra poètica.
Durant la Guerra civil és destinat a la Inspecció de Centres de Reclutament de la zona republicana i publica la seva primera recopil·lació de poemes: el 1937 publica “Primer desenllaç”, on es questiona el sentit de la seva vida a partir de la fe.
El 1948 escriu el seu segon poema “De vida i somni” on parla del paisatge i del record a travès d'imatges. Tres anys després guanya el premi Óssa menor amb el recull “Les hores retrobades”.
El 1956 edita l'antologia poètica “El Callat” i fins el 1963 no arriba als lectors el següent poemari, anomenat “Realitats”, que representa un canvi en el seu model de poesia perquè es centra en el realisme. El 1970 torna a publicar un nou poemari “Tot és ara i res”, en el qual destaca l'home com a nucli de la vida i la poesia. A partir d'aquí comença a publicar llibres de poemes seus de forma regular. Entre aquests llibres cal destacar Cercles (1979) d'on provè el poema Les boies. El 15 de maig de 1977 és ingressat a l'hospital a causa d'una trombosi cerebral i més tard se li diagnostica un càncer de pell. Els dos darrers anys escriu els poemes “Domini màgic” i “Passeig d'aniversari” amb els quals obtè diversos premis com el de la Generalitat de Catalunya, el de Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional de Literatura. Mor el 1984.
És un dels 25 poemes del llibre Cercles. El tema que tracta és la solitud de l'autor, que descriu mitjançant símbols lligats amb la navegació. Predomina el color negre. El que l'autor vol transmetre és que el mar és com una mena de refugi on abunda la calma i la tranquilitat; seria per a ell una manera d'allunyar-se de la realitat.
Ha triat les boies perquè és un element sempre fixat al mateix lloc per molt que es remogui el mar i el que vol dir és que encara que ens deixem emportar per la vida cadascú té clar a on pertany i a on ha d'estar.
MÉTRICA
No té rima, versos lliures.
És un poema descriptiu, descriu la tristesa i la solitud de l'autor.
(Originalitat): el poema està estructurat de manera que sembla una serp; manera d'interpretar el vent.
FIGURES RETÒRIQUES
Jo poètic: intentaré (vers 1)
comparació: il·luminen el cel més negre que una gola de llop (v. 16)
metàfores: mar encrespada (v. 2) i escumes fosforescents (v. 3 i 4)
epítet: nit negra (v. 24)
antítesis: llum de la foscúria (v. 1), la claror germina dins la fosca (v. 26)
Preguntes retòriques: (Vs. 28-29). L'autor vol transmetre que no sap on pertany ni qui és.
No són fugures retòriques però es poden considerar com a tals, les anomenades imatges: giràndoles d'estrelles (v. 15), serp de vent desenroscada (v. 18), l'illa llampeguejada (v.20), ja que són fàcilment imaginables en la ment de cadascú.
LAURA RUGAMANA (5A)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada