ELEGIA II

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Carles Riba

L’AUTOR (1893-1959)

• Va estudiar Dret, filosofia i lletres

• Va treballar com a Professor de bibliotecàries, professor de grec de la UAB, 1934

• Va viatjar a Alemanya, per estudiar amb Vossler (creador del idealisme lingüístic no existeixen dialectes, sinó expressions lingüístiques individuals i qualsevol desviació és causada per una activitat individual generalitzada per l’acceptació comuna. Considera positiva la llibertat lingüística), Itàlia i Grècia, cosa que li va servir per a ampliar coneixements lingüístics.

• Va dur a terme una certa col·laboració amb Pompeu Fabra, en el Diccionari General de la Llengua Catalana.

• És considerat un gran catalanista, portaveu dels intel·lectuals catalans, causant-li això un exili a Montpeller pel règim franquista.

• Va traduir grans escriptors i poetes com Allan Poe, Franz Kafka etc.

• En la poesia, tracta l’amor com a element poètic, molt culte pels seus coneixements de cultura clàssica i anglogermànica, precisament influenciat pels clàssics grecs, en especial Homer, també del Renaixement català, Ausiàs March, o italià, Petrarca i Dante, o de la poesia moderna catalana, Josep Carner.

EL POEMA

Estructura

• Forma de sonet: 14 versos art major (12 s.) 2 quartets i dos tercets (Petrarca, sonets!)

• Possibilitat de rima assonant, en la fonètica : ABAB CDCD EFE GHG (seguiria la rima d’un sonet anglès, poc probable)

• Possibilitat de versos lliures, amb rima ocasional, tot i que la rima típica d’un sonet italià seria de ABBA ABBA CDC DCD

• Rima real i acceptada pels intel·lectuals en aquest poema: segueix l’hexàmetre, adaptat a la fonètica catalana, consta de 2 versos anomenats dístics, de rima lliure, 2n + breu acabat en mot agut, visualment el desplaça cap a la dreta.

Temàtica

• 2 parts. 1rs 7 vs descriu el temple de Súnion tal i com el recorda. Del 7vs al final, descriu la funció de far que guia al mariner perdut.

• Per Riba, Súnion és el símbol de la cultura clàssica. Durant tot el poema, ens presenta el temple evocant la blancor de les columnes de marbre, el vent i el so del mar. Dalt d’un penya-segat, resistint les onades, fent referència al “seu Sol lleial”, per les precioses vistes d’uns paratges salvatges banyats per la llum daurada. (famós per les postes de Sol)

• És una comparació entre la funció de guia pels mariners i el seu desig de tornar a la pàtria, donant-li el toc totalment enyorat i nostàlgic, i crec que donant-nos la sensació d’estar anant contra corrent (gràcies a l’estructura que accelera), que deu ser com se sentia l’autor, davant la impossibilitat d’un retorn.

• Alhora, darrera tanta admiració pel temple hi amaga el desig no només de tornar, sinó de ser magnífic com Súnion, i ser ell mateix la llum d’esperança d’un retorn.

• Creu que pot afrontar totes les adversitats i com el mariner guiat per Súnion, també algun dia podrà actuar com a salvador per tornar a la seva pàtria, gràcies a la força del record del temple.

• Per tant, tot el poema es tradueix com a una elegia, una lamentació, en aquest cas com hem vist, per l’enyor i les ànsies del retorn. De fet, forma part de les Elegies de Bierville, publicat a BCN el 1943, en el retorn de Carles Riba a Barcelona, en plena dictadura franquista.

Recursos

• Comparacions, personificacions, al·literació, encavallaments, paradoxes...

  
  

Diana Rahmouni Audenis (5C)

Aquest és un dels dotze poemes que formen Elegies de Bierville, obra escrita per Carles Riba en el seu exili per França, fugint de la guerra civil espanyola primer, i de la segona guerra mundial després. Varen ser escrites entre el 1939 i el 1942, i publicades en la primera edició al 1943, i la segona al 1949. En el prefaci d’aquesta segona edició, en el prefaci, ell mateix explica: ‘A l’emigració, en efecte, i dins el sentiment de l’exili, prengueren forma aquestes elegies’.

Una elegia és un petit poema de tema trist o planyívol.

Carles Riba seguia el corrent de l’humanisme, per això es considera clàssiques aquestes elegies. Es fa referència a la Grècia antiga, típic d’aquest corrent, on es busca una ciutat moderna i regida per la raó i l’ordre, no pas pels sentiments. Usa la mètrica del dístic elegíac grec. Un dístic és una estrofa de dos versos procedent de la poesia grega.

El poema

Tema: el desig d’un exiliat a retornar a la seva terra, i haver de conformar-se recordant-la des d’un lloc llunyà.

El poema ens situa al cap de Súnion, a Grècia. Ens hem d’imaginar el que deuria haver sigut un far, ara en ruïnes, a la punta d’un penya-segat, envoltat d’una garriga.

El vers ‘tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent’ ens explica i ens situa el far vora la mar, amb el vent i el sol que surt i s’amaga cada dia prop seu; a ‘amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell’ ens descriu com és el far, igual que amb ‘temple mutilat’ que ens diu que esta en ruïnes, cosa que completa dient ‘que en el fons del teu salt, sota l’onada rient, dormen l’eternitat!’ fent referència als trossos de marbre que han caigut al mar. Així sabem que es tracta d’un far amb els versos ‘Tu vetlles, blanc a l’altura, pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb’.

La resta del poema vol explicar el sentiment de l’exiliat per tornar a casa seva. Un personatge amagat rere els arbres, de nit, per a no ser descobert, albira el que és la seva terra i a on no pot anar. És per això que no pot fer més que evocar-lo, de lluny, a l’exili.

Estructura

Té forma de sonet, amb 14 versos, disposats en dos quartets i dos tercets, de dotze síl·labes sense rima.

Recursos

Hi ha encavallaments.

Personificacions, p. ex: ‘Tu vetlles, blanc a l’altura’

Paradoxes, p. ex: ‘ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur’

Comparacions, p. ex: ‘extrem com la certesa dels déus’

Al·literació de ‘per’.

Carles Riba (1893-1959), gran catalanista i considerat noucentista, va haver d’exiliar-se a França al 1939, quan les tropes de Franco estaven a punt d’entrar a Barcelona. Allà hi va viure fins a quatre anys, fins al 1943 quan va tornar a Catalunya.

Va estudiar dret i va viatjar molt, a Alemanya, Grècia o Itàlia, entre d’altres llocs, el que li va permetre estudiar i aprendre diferents llengües. Això li va servir per a posteriorment poder fer traduccions de diversos idiomes al català. Juntament amb les traduccions i la poesia, Riba també escrivia prosa i en els anys de postguerra, un cop a Catalunya, va ser autor de reculls de crítiques i articles de caire més periodístic. A més d’això era professor universitari i membre de l’ Institut d’Estudis Catalans.

ADRIÀ DOY (5A)