LA CIUTAT LLUNYANA

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,

batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

Màrius Torres

Màrius Torres i Perenya va néixer a Lleida el 30 d’agost de 1910 i va morir el 29 de desembre de 1942, a Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental). Torres fou un poeta del corrent simbolista. Va néixer en el si d’una família lleidatana benestant i era fill d’Humbert Torres i Barberà, polític i diputat al Parlament de Catalunya.

Metge de professió, especialitzat en malalties de l’aparell digestiu, es va interessar des de ben jove per la literatura. Va estudiar al Liceu Escolar i va arribar al batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Lleida, que actualment porta el seu nom (institut Màrius Torres).Als vint-i-cinc anys, emmalaltí de tuberculosi i va passar la resta de la seva curta vida al Sanatori de Puigdolena, ubicat a Sant Quirze Safaja. Allà es va dedicar a la lectura i l’escriptura, produint la seva breu obra. Morí als trenta-dos anys.

Va col·laborar al diari “l’Ideal” de Lleida amb el pseudònim de Gregori Sastre. La seva producció poètica, amb el títol Poesies, es va publicar a Mèxic gràcies al seu amic i escriptor Joan Sales. La seva poesia es mou en el context literari del Simbolisme, amb influència de Baudelaire, però també en rep d’altres, com ara la de Carles Riba.

Els temes que dominen en els seus poemes són la música, l’art en general, la naturalesa, els sentiments i la mort, i també està molt marcada per els esdeveniments personals, com la malaltia i el neguit de la mort. Actualment Màrius Torres és considerat per la crítica un dels poetes catalans més importants del segle XX.

Moviment Literari: Simbolisme

El Simbolisme va ser un moviment artístic de les darreries del segle XIX, d'origen francès i belga, en la poesia i altres arts. El Simbolisme francès va ser en part una reacció contra el Naturalisme i el Realisme, moviments que intentaven capturar l'essència de la realitat. Aquests moviments van provocar una reacció a favor de l'espiritualitat, la imaginació i els somnis.

Aquest moviment literari té les seves arrels a Les flors del mal de Charles Baudelaire. L'estètica havia estat desenvolupada per Stéphane Mallarmé i Paul Verlaine durant les dècades de 1860 i 1870. Durant els anys 1880, l'estètica es va articular a través d'una sèrie de manifests i va atraure una generació d'escriptors, com Màrius Torres. Els poemes simbolistes desitgen evocar, més aviat que descriure, utilitzant tota una imatgeria simbòlica per a mostrar l'estat anímic del poeta.

Tema

Màrius Torres va escriure aquest poema encara no un mes i mig després que les tropes de Franco haguessin acabat d’ocupar el territori català.

• El poema, primerament, ens situa en el temps de la derrota de la Catalunya esperançada amb ideals republicans i de llibertat, els quals són frustrats a mans dels feixistes.

• Seguidament, apel·la la Pàtria, demanant ajuda i protecció als seus fills que mai trairà, esperant que els parli.

• Continua desitjant que arribi una nova generació que segueixi la construcció de la ciutat d’ideals que ja s’havia començat, amb el Noucntisme, i que està sent desfeta en aquests temps d’opressió.

• Al final, s’explica que la ciutat ideal té una veu amb tanta força que arribarà a tots els racons i donarà ànims a tots els derrotats, i esperançarà tots els exiliats.

Mètrica

• El poema és un sonet format per dos quartets i dos tercets de versos alexandrins (és a dir, d’art major) que segueixen l’esquema de rima: 12A/12B/12A/12B// 12C/12D/12C/12D//12E/12F/12F//12G/12H/12H. La rima és consonant i alterna rima masculina i femenina al llarg de tot el poema.

Figures retòriques

• Títol: metonímia, on es designa tota una realitat (país) amb el nom d’una altra de més petita (ciutat).

• Vers 4: personificació i apòstrofe.

• Vers 9: hipèrbole (exageració desmesurada que s’allunya de la realitat).

• Vers 12: metàfora, “veu de bronze”, que significa el so dels campanars.

• Vers 14: polisíndeton, repetició de la conjunció “i”.

Vocabulari

Fúries: divinitats violentes que tenien la missió de castigar i practicar venjança.

Bastir: edificar o construir.

Colgats: coberts amb terra i runa.

Batecs: cops que es donen les campanades.




DAVID MEDINA (5C)