La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.

Joan Maragall

Joan Maragall i Godina. Era poeta i burgès. Va néixer el 10 d’octubre de 1860 al barri de St. Pere de les Puel·les, al número 4 del carrer Jaume Giralt (Barcelona). Era el quart fill i l’únic mascle. Els seus pares eren Josep Maragall i Rosa Gorina.
Era petit, físicament poc fort, sense ser malaltís, tímid i al mateix temps intel·ligent, imaginatiu i aprofitat a l’escola. Al 1879 va anar a la universitat i va cursar la carrera de Dret.
Les seves primeres poesies van aparèixer a una revista anomenada “Lo nunci”. Al 1895 va escriure el seu primer llibre “ Poesies” on ja va exposar la seva idea: el poeta com a visionari d’una realitat transcendent que només pot ser copsada en moments excepcionals.

Època
El Modernisme, l’últim quart del segle XIX mentre la societat va viure grans canvis. El país es va industrialitzar i Barcelona es va desenvolupar. Es va formar una burgesia industrial i va néixer una classe obrera. Podríem dir que va sorgir aquest moviment amb la voluntat de construir un país autònom. A partir de l’any 1892 sorgeixen els modernistes que expressen la modernitat. El seu objectiu era transformar la societat gràcies a l’art i l’acció política. També van canviar els lemes dels antics Jocs Florals; “fe, pàtria i amor” per “joventut, progrés i innovació”.
Els modernistes van aconseguir introduir l’art a les manifestacions dela societat. Van reaccionar contra el realisme i es van sumar al moviment romàntic.

Al 1911 es dóna per acabat el Modernisme amb la mort de Joan Maragall.

El poema
Va ser publicat a la revista “L’Avenç” el 15 d’agost de 1893 i va ser inclós posteriorment a “Poesies”. Amb aquest i altres poemes Joan Maragall comença un dels seus temes principals, la natura.
No es tracta d’una poesia que embelleix amb la retòrica el paisatge, ni tan sols és exactament una descripció. És simplement una descripció que diu el que el poeta veu i el que sent en veure-ho. L’objectiu principal d’aquesta poesia és captar i transmetre. La natura no és més que la cara visible d’una realitat transcendent. En els moments d’inspiració el poeta la percep a través de l’eco. Aquest poema està inspirat en un lloc real, a la font del Cubilà, a St. Joan de les Abadesses, on ell estiuejava.

Què passa al poema? Tot és perfecte fins que un element poc habitual s’introdueix a l’escena: una vaca que va sola i es comporta de manera molt estranya. Sabem que la vaca és cega i aquest fet ja trenca la perfecció del moment i encara el trenca més se sap com hi ha quedat. Aquesta presència de l’imperfecte, l’incomplet, el lleig i fins i tot el mal són el centre. A cada estrofa hi ha contradiccions.

Podríem dividir el poema en 5 parts:

La primera, parla d’una vaca que va tota sola, xocant i sense ganes:
“Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.”

La segona, explica com s’ha quedat cega. Ha estat un vailet, que li ha llençat un roc i ha encertat a l’ull.
“D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.”

La tercera, va a beure a la Font com abans feia però que ja no té les ganes que tenia abans:

“Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el posat ferm d'altres vegades

ni amb ses companyes, no: ve tota sola.”

La quarta, ses companyes van totes juntes i pasturen, però al final de aquesta part remarca que ella no podria perquè és cega i cauria:

“Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.”

La darrera, fins al final del poema: topa de cap amb la pica i recula, però després torna a provar-ho i quan ho aconsegueix marxar, amb les mateixes ganes que ha vingut.

Rima, figures retòriques...
Els versos són decasíl·labs d’art major. Hi ha alguna rima assonant però majoritàriament no hi ha rima. El final del vers està tallat i s’acaba la frase amb un altre vers, d’això se'n diu encavallament. Trobem enumeració a la quarta estrofa. L’adjectivació és abundant i la personificació: la vaca adopta sentiments propis dels humans.

Vocabulari
Soca: Tronc de l’arbre. Part que queda quan es tallen.
D’esma: Maquinalment, sense esperit, sense ganes...
Abeurar-se: Anar a beure al abeurador.
Ferm: amb força, valentia...
Cingles, comes: del relleu, turons.

Cristina Pi (5C)