22/4/09


VORA LA MAR

Al cim d’un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l’astre rei cap al ponent declina,
me’n pujo a meditar.

Ab la claror d’aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m’aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.

Aixequí tants castells, en eixes ribes,
que m’ha aterrat lo vent,
ab ses torres i cúpules altives
de vori, d’or i argent:

poemes, ai!, que foren una estona
joguina d’infantons,
petxines que un instant surten de l’ona
per retornar al fons:

vaixells que ab veles i aparell s’ensorren
en un matí de maig,
illetes d’or que naixen i s’esborren
del sol al primer raig:

idees que m’acurcen l’existència
duent-se’n ma escalfor,
com rufagada que s’endú ab l’essència
l’emmusteïda flor.

A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se’n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen,
digueu-me: què voldran?

Ab les del mar o ab les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
per què, per què, enganyosa poesia,
m’ensenyes de fer mons?

Per què escriure més versos en l’arena?
Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré ab estels?


Jacint Verdaguer


"Vora la mar” data de l’any 1883, però es va publicar, en el recull Flors del Calvari, l’any 1886, quan Verdaguer estava afrontat amb l’església, el bisbe de Vic i el marquès de Comillas, problemes que podem notar en algun vers del poema.

L’autor és Jacint Verdaguer. Va néixer a Folgueroles l’any 1845 i va morir a Vallvidrera el 1902. Era sacerdot, i per aquest motiu també l’anomenaven Mossèn Cinto Verdaguer. Verdaguer és l’escriptor català més important del segle XIX, i una figura destacadíssima de la Renaixença, que es basa en la recuperació del català en l’àmbit literari i utilitza les idees romàntiques a la societat catalana. Escriu poesia de temàtica historicopatriòtica, de lírica amatòria durant la joventut, èpica i també religiosa i mística. Pel que fa a les seves obres, les característiques romàntiques que podem observar són el temperament idealista i rebel, el nacionalisme, la nostàlgia i l’enyorança, l’atracció per la natura i la concepció romàntica de la poesia.

Pel que fa el poema el títol fa referència on està situat el protagonista, Verdaguer, al turó de Can Muntanyà, situat a Caldes d’Estrac, des d'on es pot observar el mar. El poema adopta una actitud romàntica de preguntar-se sobre el sentit de la vida i de la pròpia literatura on es pot demostrar en la pregunta retòrica: “Per què escriure més versos en l’arena?” Pel que fa a l’estructura, està format per 10 estrofes de quatre versos decasíl·labs i hexasíl·labs, amb rima consonant encadenada i d’art major els senars i menor els parells.

S'inicia la composició dient que Verdaguer puja al cim d’una muntanyeta a meditar, durant el crepuscle, a contemplar la natura. Llavors, comença a recordar els seus somnis antics, i es situa entre el mar i el cel per expressar la seva insignificança respecte al món, creat per Déu. A continuació parla sobre un món amagat que està a dins del mar, on hi ha els records i els somnis morts. Verdaguer imagina castells i riquesa, poemes que es converteixen en joguines o petxines, vaixells i illes, que finalment es converteixen en idees que escurcen l’existència. En aquesta part del poema veiem una relació entre la grandària i la petitesa. Finalment, Verdaguer diu que la poesia neix del mirament d’un món exterior que cal interpretar-lo des de l’interior, i cadascun del elements anteriors marca un element d’aquest camí.

El poema es pot dividir en tres parts:

La primera, formada per les tres primeres estrofes observem que la veu és en present. És la descripció d’un ambient, a partir de l’exaltació de la natura i utilitza metàfores com “mirall de les estrelles” o “somnis que són morts” i també es poden observar hipèrbatons a la primera i a la segona estrofa i per acabar entre el vers 6-7 trobem un anàfora.

La segona: Està formada per las quatre estrofes següents on, ara, la veu és en passat i l’utilitza per descriure sentiments, emocions, i fets que tenen a veure amb el seu passat. Però, tot i això continuen havent-hi verbs en present.

La tercera la formen les últimes tres estrofes. Aquí, retorna la veu en present, però també utilitza el futur per expressar la incertesa que provoca aquest futur. Conté preguntes retòriques com “per què, per què, enganyosa poesia, m’ensenyes de fer mons?” o “Per què escriure més versos en l’arena? També conté hipèrbatons.

La rima presenta l'estructura següent: AbAb, CdCd...

Vocabulari:

Promontori: Altura considerable de terra, especialment que avança dins el mar.

Llàntia: Aparell que té un dipòsit on es posa un líquid combustible i una metxa immergida en el líquid llevat en un dels extrems, i serveix, encès el cap de la metxa, per a produir llum.

Aparell: En nàutica, conjunt dels arbres, cordams i veles d’n vaixell.

Acurçar: Escurçar

Rufagada: Ventada violenta.

Emmusteït: Dessecat pel sol o pel vent.

Lara Castro (5C)


Jacint Verdaguer neix a Folgueroles (Osona) el 1845 i estudia al Seminari de Vic. Al 1865 guanya els primers Jocs Florals, al 1970 és ordenat sacerdot, al 1874 comença a fer de capellà als vaixells trasatlàntics. Des del 1877 al 1893 va residir al palau del marquès de Comillas. Al 1895 el van suspendre de fer missa, al 1898 gràcies al poble el van rehabilitar i va morir al juny de 1902.

Aquest poema té 10 estrofes de 4 versos decasíl·labs i hexasíl·labs, alternant art major i menor.L'estructura és 10A 6b 10A 6b 10C 6d 10C 6d.

Les 3 primeres estrofes són en present, a partir de la quarta fins la setena presenten una visió de passat, però des del present, i les últimes són en present, amb visió del futur.


Hi podem trobar diverses figures retòriques: metàfores, “astre rei”(v 3) referint-se al sol, “llàntia encesa” (v 5) també es refereix al sol; “mirall de les estrelles” (v 9) el reflex del cel al mar, i els versos 19, 20 referint-se als poemes; “platja del mar dels cels” (v 39), a la mort, “pàgina” (v 40) a la vida eterna. Dos hipèrbatons als versos 3 i 24.


Elisabet Rodríguez (5A)


4 comentaris: