Lo pi de Fomentor
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada
Miquel Costa i Llobera, nascut a Pollença l’any 1854 i mort al 1926 a Palma de Mallorca. Fill d’una família burgesa. Va ser escriptor i també eclesiàstic. Durant 3 anys va estudiar Dret a Barcelona. I a l’any 1875 es va traslladar a Madrid, on va escriure “El Pi de Formentor” (que més tard es va incloure en el recull Poesies,1885). Va participar i presidir els Jocs Florals de Barcelona, va ser declarat Mestre enl Gai Saber pel poema “La deixa del geni grec”. Va formar part de l'anomenada Escola Mallorquina, va ser membre de la Real Academia Española i de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), i també, va participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
Miquel Costa, en la seva primera etapa, va escriure poesia romàntica però, després, es va anar tornat més clàssic. Va escriure poesia narrativa, rondalles i literatura fantàstica.
“El pi de Formentor” forma part del paisatge de la infància de l’autor, i això encara li dóna un toc més sentimental. Aquest poema el va escriure quan passava per unes circumstàncies de dubtes i incerteses i utilitza el pi per representar la seva ànima trasbalsada, profundament afectada.
El simbolisme que representa l’arbre com a eix del món i les tradicions literàries unides a l’arbre van ajudar a Costa en l’elaboració del poema. Hi utilitza el paisatge i l’esperit romàntic. Del pi se’n destaca tot allò que no es pot mesurar ni comptar (com la solitud, l’aspecte gegantí,etc., però sobretot, el més important és l’ideal de lluita que transmet l’arbre (la lluita constant contra la natura), les ganes de viure tot i les adversitats, i vèncer; les ganes de viure del poeta. Es poden veure en aquest poema algunes referències a la religió.
L’estructura del poema és de 8 estrofes de 4 versos alexandrins (6+6) acabats per un peu trencat hexasíl·lab. La rima és ABAAb i consonant.
Figures retòriques:
“Mon cor”: És el jo poètic.
“Mon cor estima un arbre!”: Metonímia (designem la part pel tot).
“Eterna primavera”: Fa referència a la grandesa de l’arbre, que cap ventada el pot destruir i, sobretot, l’eternitat que transmet el fet que, en ser un arbre de fulla perenne, fa que sempre que el miris sembla que sigui primavera.
“No guaita per ses fulles la flor enamorada”: Hipèrbaton.
“Àguila marina”: l’àguila és la imatge del poeta romàntic com el pi ho és per Costa perquè, tots dos són de grans dimensions i poderosos, no viuen en llocs agradables, acostumen a estar al costat d’abismes, desafiant el mal temps i la fauna salvatge.
“Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta”: Hipèrbaton.
“Té pluges i rosades i vents i llum ardenta”: Polisíndeton (repetició de la i).
“Revincla-roques-poderosa-rel”: És una al·literació que repeteix el so R, segurament, per donar més força, més energia al pi perquè s’alci.
“Geni”: En referència la tradició clàssica.
“Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura / i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...”: Polisíndeton
“Com un vell profeta [...] del cel”: És una comparació entre el profeta i el pi
‘niran: És un afèresi. I un afèresi és la caiguda d’una vocal (en aquest cas) a l’inici d’una paraula perquè quadri el còmput sil·làbic.
“‘niran per la ventada com l’au dels temporals”: comparació.
Agnès Saleta (5C)
(hi ha vídeo penjat, cantat per la M. del Mar Bonet)
Miquel Costa i Llobera provenia d'una familia benestant de grans propietats rurals. A més, va ser deixeble de Lluis Pons i Gallarza que fou un poeta mallorquí molt important. A l'any 1906 presidí els Jocs Florals de Barcelona i així va ser reconegut com a Mestre en Gai Saber.
La seva poesia és considerada modernista i romàntica.
Per escriure el poema que comentaré s'inspirà en les vistes dels penya-segats de la península de Formentor a Mallorca on tenia una extensa propietat familiar.
1a estrofa: descriu clarament l'admiració que té per l'arbre.
2a: l'arbre té tot el que necessita i que està molt amunt enfront de la mar.
3a: explica el que passa durant el dia.
4a: explica que té molts anys de vida i que porta molt de temps allà.
5a i 6a: dóna atributs de personalitat a l'arbre, personificació.
7a i 8a: declara l'admiració i l’enveja que té per l'arbre.
Figures Retòriques:
1a estrofa: hi ha na metonímia al primer vers i al quart una personificació
2a: en el primer vers hi ha una personificació.
3a: hi ha una metàfora al primer vers i al 3r hi ha ua hipèrbaton.
4a: una hipèrbaton en el primer vers i un polisíndeton en el tercer.
5a: en el primer vers hi ha un hipèrbaton i una personificació.
7a: al segon vers hi ha una comparació i un hipèrbaton.
8a: al primer vers una personificació, en el segon una comparació, en el 4t una personificació i en el 5è una comparació.
L'autor personifica moltes vegades l'arbre (diu que és lluitador, per exemple)
Mètrica:
El poema es caracteritza per versos alexandrins i rima consonant: a-b-a-a-b, a-b-a-a-b, d-e-d-d-e i així successivament fins la setena i penúltima que utilitza diferents tipus de rima.
Anna Cano (5A)
Gracies noies! :*
ResponElimina