Vora el barranc dels Algadins

Vora el barranc dels Algadins

hi ha uns tarongers de tan dolç flaire

que, per a omplir d'aroma l'aire,

no té lo món millors jardins.

Allí hi ha un mas, i el mas té dins

volguts records de ma infantesa;

per ells jo tinc l'ànima presa

vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins

s'alcen al cel quatre palmeres;

el vent, batent ales lleugeres,

mou son plomall i els seus troncs fins.

En ells, milers de teuladins

fan un soroll que el cor encisa.

Qui oir pogués sa xiscladissa

vora el barranc dels Algadins!

Vora el barranc dels Algadins

l'aigua corrent els camps anega;

en sos espills el sol llampega,

i trau l'arròs verdosos brins.

Sona el tic-tac en els molins,

i, en caure el sol, caçadors destres

a joca van d'ànecs silvestres

vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins

mourà demà les palmes l'aire;

li donaran els horts sa flaire,

i sa cantúria els teuladins.

El mas demà guardarà dins

dolços records i imatges belles:

jo no podré gojar ja d'elles

vora el barranc dels Algadins!

Teodor Llorente

Teodor Llorente Olivares va ser un poeta nscut a València el 7 de gener de 1836 en un família de juristes, escriví en valencià i castellà i mort el 1911.És el poeta més important de la Renaixença valenciana.

A la universitat valenciana va cursar els estudis de dret i filosofia i lletres i va treballar d’advocat durant un temps.

El barranc dels Algadins és un paisatge de la comarca de la Ribera Alta, al País Valencià, transformat profundament per l’acció humana des que el va conèixer Teodor Llorente. En aquells temps era un autèntic barranc, ara és un pla dedicat al conreu de tarongers i travessat per sèquies. El mas on va viure el poeta es conserva igual però amb dues palmeres (de les quatre que hi havia). Aquí va viure i va immortalitzar les vivències que hi tingué amb una aguda reflexió sobre el pas del temps. Descriu el barranc com un lloc ideal, “locus amoeus”.

El poema, amb 4 estrofes, és una descripció del que hi ha a la vora el barranc dels Algadins:

A la primera, l’autor descriu l’aroma que desprenen els tarongers; a la segona, les palmeres que es troben vora el barranc; a la tercera, com és el barranc. A la darrera es posa una mica nostàlgic perquè diu que en el futur totes les coses que ha descrit seguiran passant vora el barranc dels Algadins, però que ell ja no podrà veure-les.

La forma: es tracta de cobles, 4 estrofes de vuit versos octosíl·labs, art menor, per tant. La rima és consonant i presenta l’estructura següent: a/b/b/a/a/c/c/a.

No hi ha molts recursos estilístics, però potser el que més es veu o el que més ressalta és la metàfora i la repetició de vora el barranc dels Algadins a principi i final de cada estrofa (anàfora). “Tic-Tac” és una onomatopeia que utilitza l’autor a la tercera estrofa.

Conclusió: L’autor exposa l’amor cap a la seva terra amb un poema entenedor i senzill que captiva precisament per això. L’autor està parlant del lloc on vivia de petit i d’on té tants records, i que ara enyorà i n'exalta la bellesa de la natura.

Vocabulari (valencià):

Espills: mirall.

Teuladins: pardals.

Elisabeth Marín (5C)