DECADÈNCIA

Lo mariner

A la voreta del mar
n'hi ha una donzella
que en brodava un mocador,
la flor més bella.
Com ne fou a mig brodar
li manca seda.
Gira els ulls envers la mar:
veu una vela;
veu venir un galió
tot vora terra;
ne veu venir un mariner,
que una nau mena.
-Mariner, bon mariner,
que en porteu seda?
-De quin color la voleu,
blanca o vermella?
-Vermelleta la vull jo,
que és mellor seda.
Vermelleta la vull jo,
que és per la reina.
-Pugeu a dalt de la nau,
triareu d'ella.
-Ai no!, no hi puc pujar,
no tinc moneda.
Lo meu pare té les claus
de l'arquimesa.
-No quedeu per diners, no,
prou fio d'ella.
La donzella entra a la nau,
tria la seda.
Mentres va mercadejant,
la nau pren vela.
Mariner es posa a cantar
cançons novelles.
Amb lo cant del mariner
s'ha dormideta,
i amb el soroll de la mar
ella es desperta.
Quan ella s'ha despertat
ja no en veu terra:
la nau és en alta mar,
pel mar navega.
-Mariner, bon mariner,
torneu-me en terra,
que los aires de la mar
me'n donen pena.
-Això sí que no ho faré,
que heu de ser meva.
Set anys ha que vaig pel mar
per vós, donzella;
cent llegües dins de la mar,
lluny de la terra.
-De tres germanes que som,
só la més bella:
l'una porta vestit d'or,
l'altra de seda
i jo, pobreta de mi,
de sargil negre.
L'una és casada amb un duc,
l'altra és princesa
i jo, pobreta de mi,
só marinera.-
-No sou marinera, no,
que en sereu reina,
que jo só lo fill del rei
de l'Anglaterra.

Anònim

musicat al you tube: http://www.youtube.com/watch?v=g56hJMkfclE

“A la vora de la mar” és una cançó popular d’origen català del segle XVI (època de l'anomenada Decadència), encara que trobem diverses versions en diferents llocs d’Europa. És coneguda com “Lo mariner”. La cançó es anònima i s’ha anat modificant a través de la transmissió oral, ja que el poble la cantava i la coneixia, encara que o en sabem l'autor. Els temes a què fan referència solen ser situacions de la vida quotidiana: les feines, les festes tradicionals com el nadal, els oficis, i fins i tot en l’amor no correspost, que és el tema principal d’aquesta cançó.

La cançó tracta d’una donzella que brodava un mocador de seda a la vora de la mar i de cop es queda sense seda. Veu un vaixell on un mariner li ofereix de pujar per escollir la seda que més li agradi. La donzella puja i amb el cant del mariner es queda adormida. Quan desperta replica que la deixi a terra, però ell s'hi nega. La donzella l’explica que les seves germanes són més afortunades que ella, i ell li diu que no es preocupi de res perquè ell és el rei d’Anglaterra i ella serà la seva reina.

La poesia té 26 versos d'11 síl·labes (endecasíl·labs) i una cesura de 7+4. La rima és assonant. Són versos femenins.

Utilitza moltes repeticions, recurs propi de les cançons populars, com per exemple: “i jo pobreta de mi” (en els versos 19 i 21); paral·lelismes com per exemple: “vermelleta jo la vull que és millor seda” (vers 7), “vermelleta jo la vull que és per la reina” (vers 8). La base d’aquest poema és el diàleg entre els personatges.

Jénnifer López Fernández (5A)